Reial Decret Llei 23/2018. Títol I, relatiu a les marques

El proppassat 14 de gener de 2019 va entrar en vigor el referit Reial Decret Llei 23/2018, de 21 de desembre amb l’objectiu de transposar en termini les directives europees d’aplicació als estats membres de la Unió. El títol I del referit Reial Decret Llei conté les modificacions derivades de la transposició de la Directiva (UE) 2015/2436 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2015, relativa a l’aproximació de les legislacions del Estats Membres en matèria de marques.

Entre les novetats més significatives són a destacar les següents:

1. CONCEPTE DE MARCA. El concepte de marca, com a signe que serveix en les transaccions mercantils per a distingir els productes o serveis d’una empresa d’altres empreses no pateix modificacions, però sí els seus requisits registrals; abans s’exigia un representació gràfica de la marca, ara no s’especifica el medi de representació sinó que es requereix que el medi que es faci servir (qualsevol) permeti determinar l’objecte de la protecció que s’atorgui al titular i es pugui determinar amb claredat.
    
2. PROHIBICIONS ABSOLUTES. Es clarifiquen les prohibicions absolutes, tenint en compte especialment les denominacions d’origen, termes tradicionals de vins, especialitats tradicionals garantides  i incorpora la protecció per a les denominacions d’obtencions vegetals.
    
3. PROTECCIÓ DE DENOMINACIONS D’ORIGEN I INDICACIONS GEOGRÀFIQUES PROTEGIDES.Es proporciona doble protecció donat que les DO i les IGP apareixen en les prohibicions absolutes i en les prohibicions relatives. D’aquesta manera es pot invocar la seva protecció, tant d’ofici per la Oficina Española de Patents i Marques (prohibicions absolutes), com per part interessada a través del procediment d’oposició (prohibicions relatives).
    
4. MARQUES NOTÒRIES. S’harmonitza la denominació de marca / nom comercial notòria amb la directiva i adopta l’expressió “marques i noms comercials renombrades”, sempre tenint en compte la jurisprudència consolidada, en el sentit de que per a que una marca gaudeixi de renom ha de ser coneguda per una part significativa del públic interessat en els productes o serveis.
    
5. PROVA D’ÚS DE LES MARQUES. La prova d’ús de les marques es considera pilar fonamental de l’oposició, però el sol·licitant l’ha d’invocar. És a dir, el sol·licitant de la marca, en el procediment d’oposició, pot sol·licitar a l’oponent que acrediti l’ús de la marca que es pretén protegir. En cas que no es pugui acreditar ni justificar la falta d’ús, es desestimarà l’oposició sense entrar en més consideracions.
    
6. ACCIONS DE NULITAT I CADUCITAT. A partir del 14 de gener de 2019, les accions de nul·litat i caducitat de marques s’han de tramitar mitjançant sol·licitud presentada davant l’Oficina Española de Patents i Marques, i per tant el procediment estarà subjecte a la normativa administrativa. L’ordre jurisdiccional serà competent en cas de que aquestes accions s’exercitin en una demanda reconvencional. Tant l’òrgan administratiu com el jurisdiccional, en cas de coincidir en una mateixa pretensió, es coordinaran per evitar conflictes sobre l’objecte a decidir.