Fites rellevants

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha aconseguit que es modifiqui l'ordre de bases per incorporar la condició de persona sòcia de cooperativa com a element de priorització en els ajuts de millora de la competitivitat dins el Contracte Global d’Explotació. Es tracta d'una reivindicació històrica de la Federació que es contemplava en el Pla Marc del Cooperativisme Agrari. Aquest canvi dóna un missatge de suport explícit al cooperativisme agrari i implica que aquest instrument estigui més ben alineat amb l’objectiu de foment de la concentració, l’organització i l’agrupació de la producció.

Des del cooperativisme agrari s’havia exposat, en diverses ocasions, la necessitat de fer front, amb visió integral i coordinada de les diferents administracions i agents, als nombrosos reptes de país per assolir l'excel·lència alimentària a partir d’una producció pròpia. El Departament d’Agricultura va engegar, amb aquestes mateixes premisses, la formulació del Pla Estratègic de l’Alimentació a Catalunya 2020-2025, que ha d’assentar les bases del futur Pacte Nacional per a la política alimentària de Catalunya i ha de permetre, indirectament, que el sector agroalimentari català es visualitzi amb més potència en el conjunt de la societat i això impliqui canvis a mitjà termini en l’acció de Govern. La Federació ha participat de forma activa en el procés.

Des de la Federació s’ha rellançat el procés de promoció del projecte Xerta-Sénia a partir de la creació d’un Grup de Treball en el marc del qual les cooperatives agràries han pogut conèixer el contingut, disposar d’instruments per a la promoció i esdevenir protagonistes del regadiu. A final d’any, hi havia unes 2.316 hectàrees inscrites (vam aconseguir multiplicar gairebé per set les xifres d’adhesió inicial) i vam detectar unes 1.600 hectàrees addicionals, en la zona limítrof del projecte. Globalment, doncs, gràcies a l’actuació de la Federació de Cooperatives es va aconseguir fer aflorar unes 3.600 hectàrees interessades en el regadiu.

El Parlament de Catalunya va aprovar, per unanimitat, la nova Llei de seccions de crèdit que incorporava la creació d’un fons cooperatiu amb l’objectiu d’atorgar una major garantia als socis impositors i aportar estabilitat al sector. L’aprovació de la llei tancava un procés de debat i conferia un marc definitiu al funcionament de les cooperatives agràries amb secció de crèdit.

Que en l’actualitat el sector disposi d’un instrument específic per a la millora de la seva competitivitat, amb un mitjana de pressupost anual de més de 6 milions d’euros, no és gratuït. Respon a la perseverança en la defensa d’aquesta necessitat per part de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya que va aconseguir una resposta clara per part de l’Administració, tot i les diferents reformulacions de l’eina.

Després d’una llarga reivindicació per part del cooperativisme, es va aprovar una nova Llei de cooperatives que havia d’adaptar la normativa als reptes i afavorir la competitivitat del sector en el mercat. L’objectiu era tenir una llei flexible que facilités que cada cooperativa pugui triar la fórmula que millor s’adapti a la seva realitat, i aquesta fita es va assolir.

Responent a la resolució 671/VIII del Parlament de Catalunya, aquest projecte va pretendre definir línies d’actuació per assegurar la viabilitat, el foment, la potenciació del model i la competitivitat del cooperativisme agrari, tenint com a base l’anàlisi de la situació actual. A finals de 2014 es presentà el document de diagnosi, i a meitat de 2015 el document de reflexió estratègica Visió 2020, full de ruta que estableix les prioritats de les cooperatives agràries. Al 2016 la Generalitat de Catalunya assumí com a propi el Pla Marc del Cooperativisme Agrari mitjançant Acord de Govern.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya és de les entitats que més propostes va fer arribar al Departament d’Agricultura amb motiu de la formulació del PDR 2014-2020 per a Catalunya. Des de la seva experiència, va participar de forma activa en tots els debats plantejant propostes sense perdre de vista el context sectorial però amb una clara vocació de transversalitat i de definició de prioritats.

Aprofitant un procés de simplificació administrativa impulsat pel Govern de la Generalitat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va aconseguir una modificació de la normativa que regula les legalitzacions ambientals de forma que una part significativa de les cooperatives agràries van passar del règim de llicència ambiental al de comunicació. Aquest fet va permetre, sense relaxar el compliment de la normativa medioambiental, una simplificació dels tràmits i estalvi de costos.

Segons la pròpia Administració, com a conseqüència del canvi impulsat per la Federació, unes 1.884 instal·lacions (662 del sector agroalimentari) van passar a un règim de legalització més simple que va suposar un estalvi global de 320.000 euros.

La resolució 671/VIII aprovada, per unanimitat, pel Parlament de Catalunya arran del Debat sobre el món agrari posava les bases d’un full de ruta que havia de marcar la política agrària del Govern de la Generalitat de Catalunya. Fruit d’una intensa feina amb els diferents grups parlamentaris i de la formulació d’un ampli document de propostes, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va aconseguir introduir nombroses demandes en aquesta resolució.

Centenars de cooperativistes es van reunir a Soses per subscriure un document on es definien de manera concreta diverses propostes per “Plantar cara al futur” en un entorn de crisi econòmica general, especialment agreujada a diversos sectors agroalimentaris. Aquesta demostració de força i convicció va servir de revulsiu davant l’opinió pública i les administracions competents.