Carregant web FCAC

Vertebració territorial

Les cooperatives agràries són la principal estructura organitzada, professionalitzada  i estable del territori

Aquesta xarxa d’empreses –que són propietat dels mateixos agricultors i ramaders- tenen un paper fonamental en l’ordenació de l’activitat agrària, la prestació de serveis i l’assessorament tècnic als productors associats.

A més, les cooperatives estan vinculades incondicionalment al medi rural i, en la mesura que són l’única activitat industrial de molts pobles, lideren l’economia local i contribueixen, de forma decisiva, a la fixació de la població i l’equilibri territorial.



 

Arrelament al territori

Les cooperatives agroalimentàries són empreses que creen vincles estables amb l’entorn on s’ubiquen i generen cohesió social. No es deslocalitzen a països tercers amb costos de producció més econòmics, sinó que treballen per dinamitzar i generar ocupació a les comarques on tenen presència. Esdevenen un instrument de regulació de mercats concentrant l’oferta i agrupant la demanda, aporten sostenibilitat i revitalitzen la competitivitat al medi rural.

El valor generat per les cooperatives retorna al mateix territori i augmenta la rendibilitat dels socis i les seves famílies, amb l’objectiu final de corregir desequilibris i millorar la qualitat de vida al camp.
 

Responsabilitat social

Les cooperatives agràries són empreses socialment responsables, que posen les persones com a centre i que prioritzen l’interès general per damunt d’interessos particulars. Promouen la participació democràtica dels socis en les decisions, que s’hi impliquen decidint sobre el funcionament de la cooperativa i garantint les condicions de treball adequades. En la presa de decisions, aquests productors -que alhora són socis, proveïdors i clients de la cooperativa- també tenen en compte factors socials i culturals més enllà d’arguments estrictament econòmics.

Una part dels beneficis es destina a la formació de socis i treballadors i a l’atenció d’objectius d’incidència social, cultural o mediambiental.
 

Empreses centenàries

A partir de la segona meitat del segle XIX, arreu d’Europa va néixer amb força el cooperativisme com a resposta a la crisi agrària iniciada arran de la revolució industrial, les millores en el transport marítim, la implantació del sistema capitalista i la posterior aparició de la fil·loxera.

Les normes que van incidir destacadament en el naixement del cooperativisme agrari a Catalunya van ser la Llei d’associacions de 1887, el Reial decret per a la creació de cambres agrícoles de 1890 i la Llei de sindicats agrícoles de 1906.

Les cooperatives agràries van esdevenir un eix vertebrador de la societat agrària i van permetre que els propietaris rurals poguessin organitzar-se per defensar els seus interessos, modernitzar les estructures productives i millorar l’eficiència econòmica.

Actualment, a Catalunya, més d’una quarta part de les cooperatives agràries són centenàries. Les més longeves ja han celebrat el 125è aniversari de la seva fundació i, en algun cas, se superen els 135 anys d’existència.
 

Cooperatives modernistes - Catedrals del Vi

Els arquitectes Cèsar Martinell i Pere Domènech van projectar nombroses instal·lacions cooperatives d’estil modernista a principi de segle, en el marc del programa d’actuacions agràries de la Mancomunitat de Catalunya per promoure el cooperativisme.

Deixeble d’Antoni Gaudí, Cèsar Martinell va dissenyar unes quaranta instal·lacions cooperatives. La majoria són cellers que actualment coneixem com a “Catedrals del Vi”, però la seva obra també inclou molins d’oli i altres construccions destinades a l’activitat agrària. Es tracta de projectes integrals, en els quals l’arquitecte no només traçava l’edifici sinó que, a més, organitzava els espais amb la finalitat de facilitar el treball.

Les comarques de Tarragona concentren la major part d’obres de Martinell, que també té edificis disseminats a la resta de comarques catalanes. Es considera que la seva obra mestra és el Celler del Pinell de Brai (Terra Alta), d’estil Noucentista.

Descobreix el patrimoni arquitectònic cooperatiu amb visites guiades per conèixer la història i, alhora, degustar els productes que les cooperatives elaboren!
 

Respectuoses amb el medi ambient

Les cooperatives agràries i els seus socis i sòcies utilitzen mitjans de producció respectuosos amb el medi ambient i el benestar del bestiar. Són empreses que contribueixen a la gestió sostenible dels recursos, la preservació de la biodiversitat i del paisatge i la conservació del medi, en tant que sovint s’ubiquen a zones desfavorides on difícilment s’instal·laran altres tipologies d’empresa.

La sostenibilitat alimentària impulsada per les cooperatives agràries catalanes s’articula a l’entorn de diferents estratègies, sovint coordinades per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. És el cas de l’eina eSIAB, que facilita l’autoavaluació de la sostenibilitat integral –econòmica, social i mediambiental- d’acord amb els fonaments bàsics que formula el Decàleg de Sostenibilitat Integral de la Indústria Alimentària.

Vertebradores de serveis

Com a promotores de nombroses iniciatives socials i culturals als seus municipis, les cooperatives tenen un paper estructurador de funcions que no són estrictament agràries, com els serveis a la comunitat rural.

Les estratègies de diversificació de l’activitat poden incloure des d’agrobotiga a secció de crèdit, benzinera, turisme rural, restaurants, gestió de recursos naturals, suport a col·lectius desfavorits, assistència a la gent gran o impuls a activitats esportives, entre d’altres.

Som socis de: