"Menys quantitat i més qualitat"

ENTREVISTA
Albert Capdevila Responsable Fruita FCAC

Amb una dilatada experiència en el món cooperatiu i també en política municipal i comarcal, Albert Capdevila (Puiggròs, 1948) és el responsable del sector de la fruita de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

Durant més de 40 anys ha estat capdavant de l’explotació familiar de poma, pera i préssec, conreu que va reconvertir a la poma fa uns quatre anys. Actualment, ha cedit el relleu als fills, però continua vinculat a la cooperativa Foment Agrícola Les Planes, de Torregrossa, on havia format part de la junta rectora.

En representació de les cooperatives catalanes, és responsable de fruita de llavor al Consell Sectorial de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i forma part del Grup de Treball d’Itàlia, França, Espanya i Portugal sobre poma i pera.

El sector dels cítrics travessa una greu crisi de preu. A què es deguda?

Les importacions de taronja procedents principalment de Sudàfrica, però també d’Egipte, Marroc i Turquia estan ensorrant els preus.

Les importacions de taronja procedents principalment de Sudàfrica, però també d’Egipte, Marroc i Turquia estan ensorrant els preus. L’entrada de taronges ha augmentat més del 54% i la de de mandarines, un 26%.

En concret, en el cas de les taronges, les importacions procedents d’aquests països han passat de 370.824 tones (any 2014) a 553.012 tones (octubre 2018). Pel que fa a les mandarines, les entrades s’han incrementat de 210.795 tones a 271.843 tones, en el mateix període.

Com s’ha arribat a aquesta situació?

Aquestes dades es fan difícils de comprendre quan l’Estat espanyol és el màxim productor de la Unió Europea i fins fa poc el primer exportador mundial, actualment superat per Egipte.

L’origen de tot plegat es troba en el redactat del conveni que la Unió Europea va signar amb Sudàfrica i que va autoritzar l’entrada de taronges per fer sucs. A la pràctica, ens hem trobat que entren taronges amb destinació a la indústria que s’acaben venent com a fruita de taula, ja que són dolces i de qualitat.

Tenim l’agreujant, a més, que la nostra collita és més tardana i, quan volem sortir, ja ens trobem el mercat inundat de cítrics que han vingut de fora.

Existeixen solucions per al sector català?

En breu s’haurà de renovar el conveni amb Sudàfrica, i espero que s’hi inclouran clàusules de salvaguarda que permetin posar fre a les importacions en cas d’una caiguda de preus per excés de producte en el mercat.

La crisi de la fruita de pinyol, té la mateixa causa?

En el cas de préssecs i nectarines, la crisi ve donada perquè a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol hem produït massa alhora que baixava el consum perquè el consumidor es decantava cap a altres productes. Aquest procés ha coincidit amb el veto de Rússia, un mercat important per al sector perquè feia molts anys que treballàvem.

Aquesta suma de factors provoca que al sector ens estigui costant més recuperar-nos.

El Departament d’Agricultura ha aprovat un Pla d’arrencada de fruiters...

Des de la Federació hem reclamat el compromís de la resta de comunitats autònomes productores –Aragó, Múrcia i Extremadura- perquè també aprovin un pla d’arrencada per a préssec, nectarina, paraguaià i platerina.

Sí. Poder treure del mercat els excedents de fruita que no arribaven en les millors condicions al consumidor o les plantacions de pagesos que volen abandonar l’activitat facilitarà una certa estabilització dels preus que es mantenen en nivells crítics des del vet rus.

Ara bé, perquè la mesura sigui encara més eficient, cal que la resta de zones de fruita de pinyol implementin accions similars. Per això, des de la Federació hem reclamat el compromís de la resta de comunitats autònomes productores –Aragó, Múrcia i Extremadura- perquè també aprovin un pla d’arrencada per a préssec, nectarina, paraguaià i platerina.

Quina és la funció de la Circumscripció Econòmica de la fruita a nivell català i la Interprofessional en l’àmbit estatal?

L’objectiu és agrupar tots els agents del sector per fer accions de promoció al consumidor, ja que en l’última dècada a l’Estat espanyol el consum de préssec i nectarina s’ha reduït en un 22%.

El motiu és que s’està apostant per varietats amb bona presència i bàsicament destinades a exportació, però que han perdut el sabor dolç que encaixa millor amb les preferències del consumidor nacional.

Probablement hauríem de diferenciar entre la fruita que destinem a exportació i el consum de proximitat, i tenir en compte les preferències de sabor dels consumidors dels diferents països.

Caldria apostar per la qualitat en lloc de la quantitat, homogeneïtzar i aconseguir un sabor adequat al que espera el consumidor, però això requereix inversió per part del sector productor i la complicitat de la distribució amb un producte de major valor.

Si som capaços d’aconseguir-ho, la nostra fruita recuperarà el mercat nacional.