La FCAC presenta 12 propostes a tots els grups parlamentaris per donar resposta a la crisi del sector agrari

Aquesta setmana, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha traslladat, als representants de tots els grups parlamentaris, una bateria de 12 propostes estratègiques per contribuir a donar resposta a la crisi del sector agrari que ha desembocat en importants mobilitzacions de la pagesia. Les reunions amb grups parlamentaris s’emmarquen en la preparació del Ple monogràfic del Parlament de Catalunya –del 5 al 7 de març- i tenen com a objectiu centrar els temes més rellevants per al cooperativisme agrari català.

Ramon Sarroca, president de la FCAC, explica que “hem elaborat un document de propostes que s’estructura en dotze punts amb l’objectiu de fixar un cert full de ruta que hauria de guiar la política agrària del Govern de la Generalitat a curt i mitjà termini. Les propostes de resolució del Debat sobre la Pagesia haurien d’explicitar un reconeixement al cooperativisme agrari, al seu paper de consolidació de les explotacions agràries i contribució a la sostenibilitat mediambiental, econòmica i social de les zones rurals”.

En concret, la FCAC entén que caldria prioritzar el cooperativisme agrari, la gestió de l’aigua, la desburocratització, la limitació a la competència deslleial de països tercers, el relleu generacional i la transició energètica. També hi ha àmbits de treball com la intercooperació, la innovació, la internacionalització, el model de secció de crèdit, la participació de la dona en els òrgans de govern i l’activitat a zones de muntanya que són estratègics per garantir la competitivitat del sector.

Quant a la conjuntura de costos i ingressos al sector agrari, la FCAC reclama al Parlament de Catalunya que insti el Govern a potenciar el cooperativisme agrari com a model empresarial tenint en compte el seu paper destacat en la vertebració del sector agroalimentari, alhora que contribueix a què el valor afegit que es genera en la transformació i la comercialització reverteixi al camp.

Aquest reconeixement comportaria el desenvolupament de polítiques per a problemàtiques específiques del sector i aniria vinculat al foment de la intercooperació i el relleu generacional cooperatiu, dotant de pressupost suficient les diferents convocatòries del Pla IMPULS.COOP. Així mateix, caldria que els instruments de finançament es facin extensius, sense restriccions, a totes les cooperatives que hagin assolit una dimensió suficient per encarar projectes empresarials de major envergadura, tant a nivell d’innovació com d’intercooperació.

En l’àmbit de transició energètica, es demana al Parlament un impuls decisiu a les Comunitats Energètiques Rurals, facilitant que les cooperatives agràries puguin accedir als instruments de finançament públic per a inversions en producció d’energia renovable i fent una regulació d’aquestes “CER”, un concepte pioner a Europa i del qual Catalunya n’ha de ser el referent.

El suport al model de cooperativa agrària amb secció de crèdit -que formen part de la identitat del sector des de l’inici del moviment cooperatiu, quan sorgeixen per fer front al dèficit de serveis de finançament que patien les economies rurals- s’hauria de concretar en una major flexibilitat normativa i en la igualtat de condicions a l’hora de participar en instruments de finançament que ofereix l’Administració a través de les entitats financeres.

Aquestes són algunes de les propostes destacades que formen part d’un extens document on la FCAC argumenta el conjunt de línies que defensa per al món rural, el sector agrari i, en concret, les cooperatives agroalimentàries, que el mateix Consell Europeu va reconèixer com a estratègiques per “mantenir les zones rurals vives i poblades”.

La FCAC representa 189 empreses cooperatives, que agrupen uns 30.300 socis i sòcies productors, tenen presència a uns 300 municipis catalans i generen més de 4.700 llocs de treball.