Agrocat innova amb cultius captadors

Evitar un excés de nitrogen al sòl, augmentar els nutrients per a la fertilització dels cereals d’hivern i minimitzar l’erosió dels camps durant els mesos d’estiu són objectius de l’ús de cultius captadors de nitrogen

La cooperativa Agropecuària Catalana, Agrocat, està duent a terme un estudi sobre cultius captadors de nitrogen amb l’objectiu de conèixer l’eficiència mediambiental i agronòmica del seu ús. Els resultats de la investigació, realitzada pel tècnic agrícola Rubèn Masnou, contribuiran a millorar la gestió de les dejeccions ramaderes i de les explotacions agrícoles dels socis.

La majoria de sistemes agraris de la Catalunya Central mantenen el sòl sense cultiu a les èpoques d’estiu i tardor, facilitant que l’aigua dreni el nitrogen inorgànic que hi és present i el condueixi cap a nivells freàtics o als recs i rieres. També és habitual que els ramaders aprofitin aquesta època per fer aplicacions de purins, malgrat que l’estat dels camps provocarà que les dejeccions ramaderes no es puguin aprofitar com adob per al cultiu posterior i per tant, estaran perjudicant el medi.

És per això que la cooperativa del Bages té en marxa un projecte per analitzar si la implantació de cultius captadors de nitrogen, intercalada entre els cultius de cereal d’hivern, podria suposar una bona pràctica agronòmica que evités o minimitzés aquestes situacions en reduir les pèrdues per lixiviació del nitrogen romanent al sòl després del conreu principal.

Els cultius captadors han de ser de creixement ràpid i amb baixos requeriments hídrics, no precisar atenció agronòmica, estar ben adaptats a la climatologia de la zona i presentar altes taxes d’extraccions de nitrogen.

Es tracta de cultius no productius, que se segaran abans d’arribar a la floració. La seva finalitat és protegir el sòl de fenòmens erosius, millorar l’hàbitat de la microfauna i augmentar la diversitat paisatgística. A més, es podran incorporar al sòl en forma d’adob verd per incrementar els nutrients de cara al conreu principal que se sembrarà a continuació.

L’estudi d’Agrocat compara l’eficàcia de dos cultius captadors -mostassa blanca i nap farratger- i conclou que, malgrat que la implantació pot suposar un cost inicial per a l’explotació, resulta una inversió de futur en la conservació i millora dels sòls i cultius.