El seny perdut en l’aprovació de nous fitosanitaris

La producció d’aliments a la Unió Europea es caracteritza per un dels nivells d’exigència més alts en termes de salut, higiene alimentària i qualitat que hi ha al món, prioritzant la prudència i el garantisme de cara al consumidor.

En coherència amb aquest plantejament, fa anys que es va impulsar una revisió de les matèries actives fitosanitàries que es poden emprar per a la producció agrària. Del miler de matèries actives autoritzades al 1993, tan sols en van quedar un 25%.

Però malgrat aquesta dràstica reducció, el procés de revisió d’acord amb els nous estàndards no es va aturar. Ben al contrari, progressivament s’han anat incrementant els requisits que han de complir les matèries actives per poder ser aprovades.

Determinats lobbies estan fomentant una opinió contrària als fitosanitaris en la ciutadania, ja sia amb caràcter general o bé de forma concreta sobre determinades matèries. Es tracta d’una actitud que, a la fi, ve a qüestionar el procediment, els requisits i els controls que la Unió Europea té establerts.

Algunes matèries actives rellevants que han deixat d’estar autoritzades o estan qüestionades en l’actualitat són el glifosat , els neonicotenoids o els coures.

Matèries actives qüestionades o excloses

Glifosat

El 30 de juny de 2016 expirava l’autorització del glifosat i la Comissió Europea va proposar la seva renovació en el marc del Comitè Permanent de Productes Fitosanitaris.

La Comissió Europea proposava la renovació de la matèria activa per 9 anys atenent als dictàmens favorables de l'EFSA (European Food Safety Authority) i de l'Estat ponent (Alemanya), així com les observacions dels estats membres.

D’entrada, les constatacions del Centre Internacional d'Investigacions sobre el càncer i la proposta de classificació de l'EFSA pel que fa al potencial carcinogen del glifosat eren divergents. Aleshores es va sol·licitar dictamen del Comitè d'Avaluació del Risc de l'Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques, que va confirmar l’avaluació inicial de l’EFSA.

Tot i això, finalment es va renovar l’autorització d'ús del glifosat amb condicionants i només per 5 anys, en lloc dels 15 anys habituals.

Neonicotenoids

Són productes amb risc toxicològic elevat per a les abelles.

La nova autorització amplia les restriccions de 2013, prohibint-ne tots els usos excepte a hivernacles permanents.

Coures

Els coures són una matèria activa molt important en agricultura ecològica amb caràcter general, que també s’utilitzen en agricultura convencional a conreus com la vinya i l’olivera.

Actualment, les autoritzacions de substancies actives de compostos de coure es troben en fase de renovació donat que l’autorització d’ús finalitza el 31 de gener de 2019.

A Espanya s'acaba d’enllestir el procés de revisió d’acord amb l’anterior Directiva 91/414/CE:

• Els més de 200 formulats autoritzats en vinya s’han reduït a uns 40.


• El nombre d’aplicacions permeses per campanya es redueix i les aplicacions es limiten entre 1 i 4 anuals.


• En el full de registre de diversos productes cúprics consta la restricció de no superar la dosi de 4 kg/ha de coure inorgànic per campanya.


• Diversos formulats de coure similars: uns han estat cancel·lats i altres continuen autoritzats.

EN PARLA…

JOSEP LLUÍS ESCUER | Responsable de Subministraments FCAC

Una dràstica reducció dels instruments que té el pagès per controlar malalties, plagues o males herbes dificulta enormement la gestió de la sanitat vegetal dels cultius i té repercussions negatives per al sector. Actualment, s’evidencia un excés de zel a l’hora de valorar el risc perquè, des de determinats àmbits, s’està promovent un rebuig generalitzat a l’ús de fitosanitaris.

Fent un cert paral·lelisme, creieu que algú prohibiria la comercialització de la sal comú, la que fem servir per cuinar, només pel fet que la ingestió d’unes quantes cullerades pugui esdevenir perillosa per a la nostra salut? O bé, acceptaríem una campanya en contra dels medicaments en general?

A diferència d’altres àmbits, en el cas dels fitosanitaris sembla que no es confia prou en els criteris científics ni en els organismes públics d’avaluació. Se’ns vol fer creure que, com a consumidors, podem arribar a tenir criteri per decidir sobre si un determinat producte és tòxic o si el seu ús comporta un perill.

Potser hauríem de tornar a recuperar el seny i, en aquest sentit, és molt important que totes les administracions, en les seves respectives competències, siguin conscients de l’impacte que la pèrdua de determinades matèries actives podria suposar per al camp català.

Demanem compromís i prendre consciència dels exigents estàndards de producció agroalimentària europea, que garanteixen la seguretat de tots: productors i consumidors.