Calia fer caure un 30% el preu de l'oli?

OPINIÓ
Antoni Galceran Oli d'Oliva FCAC

En els últims mesos, hem vist com el preu de l’oli d’oliva en origen protagonitzava una davallada important. Ara fa un any, tot just quan començava la campanya 2017/18, l’oli verge extra se situava al voltant dels 3,8 euros/kg i ni les previsions de collita ni les sensacions del mercat feien preveure el que estava a punt de succeir.

S’iniciava la campanya amb un estoc força baix, d’unes 310.000 tones. Les expectatives de collita a Espanya i a nivell global, tot i que lleugerament superiors a l’any anterior, feien pensar que podíem esperar una campanya similar a les anteriors, amb una certa estabilitat pel que fa al preu de l’oli en origen.

Sense motius aparents, els primers símptomes de pànic es van donar a mitjan novembre, amb la retirada de les compres d’oli per part d’Itàlia davant d’ofertes més barates -de 3,4 euros/kg- d’oli provinent de Tunísia, Grècia i Portugal.

A continuació, arribaren les primeres notícies sobre una correcció a l’alça de les previsions de collita en els principals països productors d’oli com ara Itàlia, Portugal i Tunísia, i l’increment d’importacions -sobretot de Tunísia- no s’aturava; els tres primers mesos de campanya es van arribar importar fins a 45.000 tones amb la intenció de regular a la baixa el mercat interior per part dels grans envasadors.

Al desembre, el preu de l’oli verge extra ja se situava en 3,59 euros/kg, uns 20 cèntims per sota del preu a l’inici de la campanya. Mentre que a Itàlia era de 4,18; a Grècia de 3,33 i a Tunísia de 3,53 euros/kg.

Al gener els preus es mantenien estables, però en finalitzar el primer trimestre la caiguda ja era superior a 50 cèntims per kg, passant dels 3,60 als 3,05 euros/kg.

El butlletí mensual del Consell Oleícola Internacional (COI) del mes de maig confirmava l’evident caiguda dels preus en origen de l'oli d'oliva verge extra en els principals països productors de la Unió Europea (Espanya, Itàlia i Grècia) i també a Tunísia.

Així doncs, a final de maig, la cotització del verge extra espanyol se situava en 2,61 euros/kg, un import que suposava una variació del -34% respecte al mateix període de l'any anterior. Aquest preu en origen ens situava pràcticament al mateix nivell que Grècia i clarament per sota del preu de Tunísia (3,43 euros/kg) i d'Itàlia (per damunt dels 4 euros/kg).

Les sensacions eren que el preu havia tocat fons i les cotitzacions mitjanes van augmentar un 5% al juny, situant-se en 2,72 euros/kg, però encara per sota del preu de Tunísia (3,43) i d’Itàlia (4,21). Durant l’estiu, el preu de l’oli verge extra en origen va continuar a l’alça fins arribar als 2,86 euros/kg.

Malgrat la baixada de preus en origen, el preu de venta al públic durant aquesta campanya s’ha mantingut relativament alt. Això ens demostra que no és necessari regalar l’oli i que, amb preus moderats per sobre dels 3 euros, l’oli es ven igualment. És una conclusió important perquè tots sabem que, per sota dels 3 euros en origen, la rendibilitat de la producció d’oli perilla per la tipologia de les nostres explotacions.

Però a partir d’avui, què?

Estem a les portes d’una nova collita i, tot i que segurament amb la voluntat de crear incertesa, ja hem vist publicat que la collita 2018/19 podria ser rècord a nivell mundial. En realitat, les previsions apunten cap a un equilibri pel que fa a la disponibilitat total d’oli i el consum.

L’augment de producció que es podria donar a Espanya es veuria compensat per un possible descens de collita a la majoria de països productors i, a més, es constata un increment sostingut a nivell mundial del consum d’oli d’oliva. Per tant, no hi ha motius per una nova baixada del preu de l’oli.

Davant la incertesa, però, les cooperatives oleícoles tenim dos reptes de mercat: incrementar el consum interior d’oli de qualitat al temps que creixem en mercats exteriors emergents, promovent l’oli d’oliva com a pilar fonamental de la dieta mediterrània a nivell mundial, on el 90% dels consumidors utilitzen altres tipus de greixos menys saludables.