Veritats i mentides en l’oli d’oliva

OPINIÓ
Antoni Galceran, RESPONSABLE OLI D’OLIVA FCAC

De manera poc rigorosa, un recent estudi de l’OCU apuntava que la meitat dels olis que hi ha al mercat no compleixen els requisits suficients per ser considerats un autèntic oli d’oliva verge extra. L’informe mostrava discrepàncies, sobretot a nivell sensorial, entre la categoria d’oli comercialitzada i els resultats obtinguts en el panell de tast.

Davant d’aquesta crítica, crec que és moment de recordar que -des de fa anys- el sector demana la creació d’un sistema d’autocontrol reforçat que garanteixi que, en base al compliment d’uns paràmetres químics que van més enllà dels normatius, es manté la categoria comercial de l’oli fins a un any després de l’envasat.

Des de la Federació, com a cooperatives productores i elaboradores d’oli verge extra i sovint també membres de les Denominacions d’Origen Protegides, podem garantir tant la qualitat com l’origen de l’oli que prové dels nostres socis. El producte que oferim al consumidor està sotmès a controls fisicoquímics i sensorials, a més dels propis del consell regulador.

Però malgrat aquesta estricta regulació a la qual està sotmesa la comercialització de l’oli d’oliva verge extra i les seves indiscutibles propietats i beneficis en el marc d’una dieta saludable, aquests dies també hem de lamentar la seva consideració com a producte de baix valor nutricional per part del Ministeri de Sanitat degut al seu contingut calòric i greixós.

Aquesta qualificació va atorgar-se en el marc de la nova proposta d’etiquetatge NutriScore, que descriu amb un codi de colors la composició nutricional dels aliments tenint en compte diversos paràmetres. En el cas de l’oli no es va tenir en compte ni la dosi ni les propietats beneficioses per a l’organisme.

Gràcies a les al·legacions presentades pel sector, el Ministeri de Salut va esmenar l’error i va aclarir que els aliments que no estan processats i amb un únic ingredient (com es el cas de l’oli d’oliva verge extra) no serien etiquetats segons aquesta metodologia per tal d’evitar confusions.

*Campanya 2018/19

La campanya 2018/19 va començar amb un cert retard per les condicions meteorològiques i, durant els dos primers mesos, amb uns rendiments anormalment baixos, es van produir només unes 8.600 tones d’oli. Les previsions són d’obtenir unes 32.000 tones a Catalunya, una xifra lleugerament superior a la mitjana però un 15% inferior a la campanya de l’any passat, quan es va arribar a 36.800 tones.

Per territoris, la collita al Baix Ebre i Montsià se situaria en unes 15.000 tones, mentre al Camp de Tarragona seria de 4.000 tones i a Terra Alta d’unes 1.000. A Lleida, la previsió és d’unes 10.000 tones, i les comarques de Girona i Barcelona sumarien unes 1.800 tones més.

En concret, és especialment preocupant la situació a les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp i el Tarragonès on s’espera una campanya molt inferior a la mitjana pel fet que tant la producció d’oliva com el rendiment han estat extraordinàriament baixos i han provocat una davallada important en la producció d’oli.

En el conjunt d’Espanya, la campanya podria ser fins a un 25% superior a la passada i s’obtindrien al voltant d’1,6 milions de tones.

Aquest augment de producció a nivell espanyol es veuria compensat per un descens de collita a la majoria de països productors (-6% mundial) com Itàlia, Grècia, Tunísia o Turquia, que juntament a l’increment sostingut del consum de l’oli d’oliva a nivell mundial podria repercutir en una bona situació de mercat en els propers mesos.