"Som un país capdavanter en la lluita contra el cargol poma"

ENTREVISTA
Marcel Matamoros Responsable Arròs FCAC

Marcel Matamoros (Sant Carles de la Ràpita, 1964) és el responsable del sector de l’arròs de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya des que va ser elegit en l’última Assemblea General, al maig.

President de la Càmara Arrossera del Montsià, representa la tercera generació d’una família d’arrossers que porten unes 300 hectàrees entre tres germans. També està implicat amb la Comunitat de Regants de Sant Carles i ha presidit, fins fa poc, la DOP Arròs del Delta de l’Ebre.

En l’actualitat, representa el sector de l’arròs català a Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya.

Promovem la cultura de l’arròs perquè el consumidor aprengui a apreciar les diferents varietats i els plats més adients per a cadascuna. També apostem per la innovació en aspectes tan rellevants a la cuina com la determinació del sabor a través de la porositat de l’arròs, la quantitat de midó i el punt de cristal·lització”.

 Quina valoració es pot fer de la campanya d’arròs?

Aquesta campanya ha estat molt bona i els rendiments de l’arròs, d’excel·lent qualitat.

El mercat es manté estable, i creiem que es podria donar una certa tendència a l’increment de preu... però, fins a final de febrer, no ho podrem confirmar.

Com funciona el mercat de l'arròs?

Som un sector molt concentrat, amb pocs actors tant a nivell de cooperatives productores com en l’àmbit de la transformació i l’industria. Probablement per aquest motiu i també perquè som un producte de primera necessitat, el mercat s’ha mantingut estable els últims anys.

A nivell de producte, com s'ha evolucionat?

Des de fa anys, estem desenvolupant noves varietats i treballant en les varietats autòctones, per diferenciar els matisos i les característiques de cadascuna. Aquesta última campanya ja hem conreat més de vint varietats d’arròs al delta de l’Ebre.

Els pioners d’aquest canvi són els restauradors, que ens demanen varietats concretes segons si volen cuinar paella, arròs a banda, arròs negre, arròs caldós, risotto... Hi ha arrossos que són més perlats, amb més porositat i amb més capacitat d’absorció dels sabors...

Per això, fem tastos i expliquem als joves cuiners de les escoles d’hostaleria curiositats com per què un arròs es passa o per què cristal·litza.

I el consumidor final?

El nostre objectiu és que aquest coneixement acabi arribant al consumidor final, com ja succeeix a Itàlia. Aquí estem començant tímidament.

Per a nosaltres resulta molt important la comercialització del monovarietal. Tot i que comporta molta feina, cal separar bé els diferents tipus d’arròs –llarg, rodó, bomba...- quan entren a la cooperativa perquè així aconseguim una distribució més acurada i també podem ser més precisos en indicar els temps de cocció al paquet. Aquests temps es revisen cada any en el laboratori, per tal de millorar els resultats a la cuina.

A on comercialitzeu?

L’arròs rodó bàsicament es ven a nivell nacional i a determinats països de la Unió Europea com Alemanya o Anglaterra, mentre l’arròs llarg es destina preferentment a exportació.

Malgrat tot, els costums estan evolucionant i es percep un canvi de tendència provocada pels hàbits de la població que ha arribat de fora i també per l’exitosa incorporació de plats com l’amanida d’arròs.

A nivell de conreu, quina afectació està tenint el cargol de poma?

El cargol poma afecta sobretot el marge esquerre del riu Ebre, malgrat que també n’hi ha un focus al dret.

Els nostres esforços s’han centrat a intentar que no entrés als canals de reg perquè no contaminés tot el delta. En aquest sentit, estem fent grups de treball de sembra en sec i aplicant mesures de contenció: entrades i sortides d’aigua, teles, tubs..., a més d’incorporar mesures de salinització als desguassos.

També hem intentat sectoritzar tot el delta i netejar la maquinària de recol·lecció abans de canviar de zona per evitar contagis.

Heu notat algun avenç, aquesta campanya?

Sí, estem avançant força; sobretot, en l’objectiu d’evitar que el cargol poma malmeti la collita en els primers estadis del cultiu.

La lluita contra el cargol poma que estem fent al delta és exemplar. Crec que hi ha pocs països que hagin avançat tant com nosaltres i, probablement, ho hem d’agrair al treball en equip de tot el sector mitjançant el grup creat ad hoc i integrat per representants de la Conselleria d’Agricutura, l’IRTA, les cooperatives arrosseres, la Comunitat de Regants, el Parc Natural i SEO Birdlife.

Malhauradament, també sofriu danys per fauna salvatge...

Els flamencs arrasen la sembra, després del seu pas no en queda res. L’Administració es limita a peritar la superfície i, després de molta paperassa, cobrem el cost de la llavor i tornem a sembrar; en ser els últims, els flamencs tornen a entrar i ho tornem a perdre tot. Ens passem nits senceres espantant-los amb llums, bengales, coets... però l’únic que aconseguim és anar-los movent per tot el delta. Crec que hi ha maneres més òptimes d’evitar els danys que ens causen els flamencs sense perjudicar aquesta espècie.

També fan molt de mal els ànecs, amb l’agreujant que en aquest cas l’Administració no actua perquè són aus de caça.

Una altra problemàtica molt greu és la polla blava, que està tot el cicle del conreu tallant l’arròs i es menja el centre de la planta. En aquest cas, les indemnitzacions sí que cobreixen la pèrdua total de la collita.

El fet de sembrar en el Parc Natural del delta, com us afecta?

S’ha reduït en un percentatge molt important l’ús de matèries actives en el conreu de l’arròs.

Les mesures agroambientals han tingut una afectació molt important al delta, implementant nous sistemes de conreu i la inundació dels camps. Tot plegat, després de vint anys d’implantació, ha repercutit molt en la regeneració de la flora i la fauna de la zona.

Quines mesures agroambientals s’haurien d’aplicar en el pròxim període del PDR?

A nivell de cooperatives i també a les Taules Sectorials que convoca el Departament d’Agricultura s’ha començat a valorar com es podria millorar la qualitat del conreu des del respecte al medi ambient i mantenint l’ecosistema fràgil i valuós del delta de l’Ebre.

Els arrossaires tenim molt present que estem en l’entorn del Parc Natural i que cal preservar-lo.