La campanya citrícola es troba a les acaballes, i finalitzarà amb un increment del volum de consum de l’ultima varietat, Valencia-late, i una lleugera milloria dels preus. Malgrat tot, aquesta ha estat, sens dubte, la pitjor campanya dels últims 20 anys.
Ara hem de reflexionar per a veure què ha motivat aquest daltabaix, canviar estratègies i millorar els nostres processos a fi d’evitar, en la mesura del possible, una repetició d’aquesta situació.
El primer factor que ha portat a la caiguda del mercat és la sobreoferta provocada per l’increment de la producció europea –especialment, per l’increment de producció espanyola- junt amb un augment de l’entrada de cítrics procedents de països tercers com Sudàfrica, Turquia i Egipte. A més, ha coincidit una disminució del consum per l’hivern càlid que hem patit i la competència de productes alternatius com pomes i fruites tropicals.
Aquesta situació de mercat ha estat aprofitada per l’oligopoli de la distribució alimentària europea per a imposar preus a pèrdues per als productors. Pocs compradors i molta oferta donen lloc a un mercat imperfecte que, malauradament, no podem revertir perquè els mercats alternatius –com els Estats Units i la Xina- ens imposen uns protocols d’exportació que, a la pràctica, fan que ens resulti impossible comercialitzar-hi.
Arribats en aquest punt, als operadors del sector productor, cooperatives i comerç no ens queda altra opció que reinventar-nos: millorar varietats, explorar canals comercials, crear marques, indicacions geogràfiques i segells de qualitat que ens diferenciïn i aportin valor al nostre producte, apostar pel producte ecològic o de residu zero...
Però tampoc hem de ser tan ingenus per a pensar que nosaltres sols podrem canviar les dinàmiques del mercat.
Europa ens imposa polítiques mediambientals i de seguretat alimentària coherents amb els valors socials, alhora que utilitza l’alimentació com a moneda de canvi en els acords internacionals i permet que la cadena alimentària trituri el sector primari.
Europa demana -i ens imposa- polítiques mediambientals, de seguretat alimentària i benestar social coherents amb la societat que volem crear, però, contradictòriament, també obre el nostre mercat a països tercers per fomentar el seu creixement, negocia acords de comerç internacional on intercanvia indústria per alimentació (actualment tenim el tractat del Mercosur damunt la taula) i permet que la cadena alimentària trituri el sector primari per a mantenir l’IPC i els seus beneficis.
Si realment els polítics europeus defensen la cohesió social, l’equilibri territorial i la lluita contra el canvi climàtic, no haurien d’utilitzar el sector primari com a moneda de canvi.
Volem poder vendre el que produïm per a ocupar i crear valor al territori. Per evitar el despoblament i fer del sector agroindustrial una eina en la lluita contra el canvi climàtic, necessitem polítiques que defensin el nostre mercat, que garanteixin la seguretat alimentària, que impedeixin l’entrada de noves plagues al territori.
Tenim molt de treball per davant... i un factor clau: conscienciar la societat que en comprar una taronja, una clementina, una poma... també s’està triant quin és el país que volem.
El territori es construeix mitjançant moltes petites decisions i, en això, el consumidor hi té molt a dir.
A Catalunya, hi ha 55 cooperatives agràries amb secció de crèdit que presten els seus serveis a 72 poblacions i tenen un paper clau per combatre...
Després de successives caigudes del preu en origen des del mes de novembre, en l’inici d’aquest 2025 hem observat un canvi de tendència en les...
El Reial decret de benestar animal aprovat al 2023 establia un període de dos anys per a l’adaptació de les granges de porcí i, per tant, hauria...
La campanya de cítrics a les Terres de l'Ebre ha estat marcada per una suma d’adversitats climàtiques que han afectat significativament la...
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha participat a la Taula Agrària en què s’ha concretat un nou paquet de mesures per fer...
Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va començar la trajectòria laboral al Bages i, de 2004 i a 2007, quan va tenir...
Les cooperatives agràries són entitats estratègiques per al desenvolupament econòmic i social del sector primari. La seva competitivitat i...
Mallart Artesans Xarcuters és un projecte de transformació social impulsat per la Fundació Mas Albornà, dedicada a la inserció sociolaboral de...
OFICINA BARCELONA
Casa de l'Agricultura
C. Ulldecona, 21-33, 3a pl.
08038 Barcelona
Tel: 932 260 369 | fcac@fcac.coop
Hivern: dilluns a dijous de 8.30 a 17.30 h | divendres de 8.30 a 14 h
Estiu: dilluns a divendres de 8 a 15 h