El model de ramaderia del futur

Des de principi d’any, les problemàtiques i inquietuds de la ramaderia es debaten en el marc del grup de treball específic del sector integrat per representants del Departament d’Acció Climàtica (DACC), de les cooperatives i de la mateixa Federació, que n’és l’entitat impulsora. L’objectiu del grup és definir el model de producció professional i sostenible de la ramaderia per als propers anys.

Entre els principals reptes s’inclouen la digitalització, el benestar animal, la gestió de les dejeccions ramaderes i la bioseguretat a les granges d’origen, així com la necessitat de mantenir uns estàndards sanitaris elevats per evitar l’entrada de malalties en el trànsit d’animals.

També la falta de liquiditat per fer front a l’augment de costos i el risc de desproveïment de matèries primeres per a la fabricació de pinsos, agreujat pel conflicte a Ucraïna, esdevenen amenaces per al sector.

”Estem treballant per estructurar el model de ramaderia del futur front reptes tant estratègics com la necessitat de millorar l’eficiència energètica de les cooperatives, la bioseguretat i el benestar animal”

Ramon Armengol, responsable de ramaderia i llet de la FCAC, valora positivament l’evolució de les reunions amb el DACC perquè “l’Administració s’ha mostrat molt alineada amb les propostes plantejades per les cooperatives. Estem treballant per estructurar el model de ramaderia del futur front reptes tant estratègics com la necessitat de millorar l’eficiència energètica de les cooperatives, la bioseguretat i el benestar animal”.

Sol·licituds al DACC

No obstant això, les cooperatives ramaderes reclamen al Departament d’Acció Climàtica que estigui al costat del sector davant els atacs de desprestigi mediàtics, posant en valor els esforços dels sectors agrícola i ramader i comunicant amb solvència en cas de notícies falses.

La FCAC també ha sol·licitat que, davant l’elevada demanda de nitrogen orgànic i els preus inaccessibles dels fertilitzants, s’incrementi la quantitat màxima de 170 kg de nitrogen per hectàrea procedent de dejeccions ramaderes a zones vulnerables i que s’ajustin les distàncies mínimes d’aplicació de fems entre explotacions.

Per altra banda, l’Administració hauria de valorar l’afectació de la proposta de la directiva d’emissions industrials, que perjudicaria greument les  explotacions petites i mitjanes de boví, porcí i aviram.

En l’àmbit d’ajuts, caldria estudiar que les associacions de ramaders puguin ser destinatàries de finançament per a la construcció d’infraestructures com basses de purins. També que el Govern pugui augmentar els crèdits de finançament per ajustar-se a la realitat de les explotacions.

Així mateix és imprescindible que es produeixi una simplificació dels requeriments i justificacions administratius, tot escurçant al màxim els temps de resposta.