“L’alimentació representa un terç del consum”

Francesc Reguant té una dilatada trajectòria vinculada al mon de l’agroalimentació. Com a Director d’Administració i Sistemes d’Informació va dissenyar i dirigir el Sistema Integrat de Gestió i de Qualitat de l’IRTA, premiat amb el premi ACCID. Ha estat també cap del Gabinet Tècnic del DARP. Va ser durant anys professor de planificació estratègica a les cooperatives. És habitual col·laborador en múltiples revistes tècniques i de divulgació.

El sector agroalimentari, primari més indústria, està molt per sobre de tots els altres sectors productius i és el 4,11% sobre el PIB total

S’ha afirmat que l’insignificant pes de l’agricultura al PIB català justifica que no sigui un sector preferent en la gestió de la sequera. S’està confonent preu i valor?

De fet el tema és més preocupant, és ignorància i menyspreu. Ignorància perquè el sector agroalimentari, format per sector primari i la indústria, representa el 4,11% sobre el PIB total i està molt per sobre de tots els altres sectors productius. El percentatge sobre el PIB del sector agrari es 1’09 %, però aquest percentatge està davant de 14 sectors manufacturers. Cal llegir les estadístiques abans de parlar.

Són xifres molt baixes, on són els percentatges que ens portaran al 100% del PIB?

Els trobarem als serveis. Ho hem convertit tot en serveis. Abans un pagès conreava la terra i criava els animals, elaborava els productes -embotits, llet, confitures, etc.- i els venia a la plaça. Ara compra serveis agraris, veterinaris, consultories, controls sanitaris, jurídics, financers, comptables, logístics, transport... El conjunt de les baules primària, industrial i distribució de la cadena alimentària acaba formant el preu dels aliments. Seguint les dades de l’IPC poden afirmar que l’alimentació representa aproximadament un terç del nostre consum. En resum, estem parlant del primer sector productiu i una tercera part del nostre consum total. Una insignificança?

En què s’expressa el menyspreu a l’agricultura?

L’agricultura s’ha convertit en el boc expiatori d’una societat urbana arrogant i ignorant. Segurament es negarà ja que una de les característiques del “bullying” és que mai és acceptat pels seus actors. Per això és difícil d’abordar. Fins i tot les mateixes víctimes, els pagesos, acaben acceptant el discurs en contra d’ells. La denigració s’acompanya sovint amb falsedats molt repetides que semblen veritats. Tothom sap és que el PIB de l’agricultura és insignificant, però acabem de comentar aquesta falsedat. Tothom sap que tots els pagesos són vells i l’agricultura és a punt d’extingir-se, però això també és una falsedat basada en què es compten propietaris i no agricultors reals. Es manifesta menyspreu pels ajuts agraris quan, precisament, els ajuts agraris són un ajut al consumidor perquè sense aquests ajuts els preus serien més cars, el pagès només és l’intermediari necessari.

La desinformació sobre l’agricultura afecta als resultats sòcio-econòmics del sector?

Sens dubte. El procés de desinformació es dona sobre les dades econòmiques –com el PIB i els ajuts-, dades socials -com l’edat-, dades mediambientals -que són exagerades, no comparades i no consideren les millores-, dades tecnològiques -en negar el progrés tecnològic real. Tot això acaba construint un miratge cultural insòlit. Un miratge que diu que l’agricultura és insignificant, com si no existís. Per tant, no cal preocupar-se’n.

La societat catalana no s’adona que és a l’alimentació on s’estan evidenciant a corre cuita les tensions més greus provocades pel canvi climàtic

Això és el que ha passat en el cas de la sequera?

En bona part sí. Però fa molts anys que s’està actuant en base a aquest miratge contra l’agricultura. Les dificultats del Segarra-Garrigues, l’ocupació de plaques solars a terrenys agrícoles productius, fins i tot de regadiu. No es fan números sobre el cost de destruir el primer sector productiu del país. No s’adona la societat catalana que és a l’alimentació on s’estan evidenciant a corre cuita les tensions més greus provocades pel canvi climàtic. Alhora, la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils ens dirigeix als productes renovables, els productes orgànics de l’agricultura i els boscos, de tal manera que la pressió sobre l’oferta es multiplica. Podem seguir pensant que l’agricultura no existeix? Comprarem els aliments a fora? Santa ignorància. No trigarem gaire a penedir-nos de la nostra arrogància. Som a una economia oberta, però no ens equivoquem més. Cal disposar d’una agricultura forta dins del sistema alimentari global, especialitzat en allò on les nostres característiques ens aportin més valor.

Les cooperatives van néixer per fer front a les dificultats, avui són més necessàries que mai

En aquest context, quina hauria de ser l’estratègia a curt i mitjà termini davant la sequera?

En primer lloc ser conscients que estem en guerra contra el canvi climàtic i que anem perdent. La lluita contra el canvi climàtic ha de ser la prioritat i això exigirà esforços importants de mitigació i d’adaptació. En segon lloc s’han d’establir prioritats adequades i l’agricultura ha de recuperar un lloc al pòdium. Efectivament, els punts crítics en un escenari escàs en recursos són tres: aigua de boca -no de piscina-, alimentació i defensa dels ecosistemes naturals. Lògicament hi ha altres necessitats, però haurem d’establir les estratègies que no ens desviïn de les prioritats crítiques. Com els altres sectors, l’agro-forestal ha de fer els deures: regadiu eficient, agricultura i ramaderia de precisió, gestió bioeconòmica circular de les dejeccions.  Tot plegat són molts costos que hauran de comptar amb suports públics i finançaments adequats, però també caldrà comptar amb el propi esforç. És el moment de cooperar per guanyar dimensió, per guanyar capacitat d’inversió, per guanyar capacitat de negociació. Les cooperatives van néixer per fer front a les dificultats, avui són més necessàries que mai.