Treballant amb les cooperatives per promoure el relleu

De tothom és conegut que el sector agrari català té una problemàtica d'envelliment de la massa social productiva. Més del 38% dels socis productors de les cooperatives agràries de catalanes són, a dia d’avui, persones jubilades.

La comparativa entre la xifra de socis i sòcies joves i el nombre de gent gran que treballa al sector agrari és motiu de preocupació.

Pla per a la incorporació de joves i per evitar una reducció de volums de la cooperativa

Davant la problemàtica, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha apostat per potenciar el relleu dins de les cooperatives com un eix estratègic de treball i ha posat en marxa la iniciativa “Noves formes de relleu: implicacions i estratègia”. Es tracta d’un projecte Singular, finançat i promogut per la Generalitat de Catalunya i el Departament d’Empresa i Treball.

A més de la FCAC, en aquest projecte hi participen tres cooperatives agràries amb casuístiques ben diferents: Covides, la Cooperativa Agropecuària Coperal de Santa Coloma de Queralt  i la Cooperativa Agrícola Verge de les Neus de la Nou de Gaià.

Fruit de la dilatada experiència en la prestació de serveis a les cooperatives sòcies, la Federació ha dut a terme una primera detecció de les causes socioeconòmiques, culturals i polítiques que agreugen l’actual crisi de relleu generacional.

El següent pas serà dissenyar un projecte transversal fonamentat en els àmbits jurídic i fiscal i treballar, des de diferents vessants, per combatre els riscos derivats de l’envelliment de la massa social productora de les cooperatives.

FISCALITAT

Malgrat la dada esmentada que apunta a un 38% de persones jubilades com a titulars d’explotacions agràries, la realitat és que la major part de treballadors actius al camp són joves. Ara bé, també és cert que la propietat de les terres segueix a mans de persones que ja no estan actives.

Per què el propietari de l’explotació agrícola o ramadera no es decideix a transmetre aquesta propietat en el moment que es retira?

Una de les principals causes que explicaria aquesta situació aparentment contradictòria és la normativa fiscal vigent, que afecta les diferents formes de transmissió de l’explotació agrària.

Per a l’agricultor que s’incorpora existeixen beneficis fiscals en cas de complir-se els requisits d’explotació agrària prioritària; en canvi, per al propietari que es vol retirar existeix un cost fiscal -més o menys elevat- tant si vol vendre com donar la seva explotació.

CONDICIÓ D’AGRICULTOR PROFESSIONAL

Per accedir als ajuts, les persones joves que s’instal·lin per primera vegada estan obligades a adquirir la condició d’agricultor professional en el termini de dos anys des de la data d’establiment efectiu. A més, han de mantenir l’activitat agrària a l’explotació i els requisits de la convocatòria de l’ajut durant un mínim de cinc anys a comptar de la seva concessió.

En conseqüència, cal que els joves siguin titulars d’una explotació agrícola amb activitat econòmica quan els preus baixos, l’encariment dels costos de producció o la manca de finançament per invertir a les explotacions agràries són factors que dificulten la rendibilitat. S’hi sumen les limitades oportunitats de formació i de treball a les zones rurals.

Per això, sovint són els progenitors qui acaben finançant les inversions que els seus fills i filles necessiten dur a terme per continuar un negoci que no té una rendibilitat garantida i que comporta una càrrega fiscal elevada, en ocasions fins i tot superior als ajuts dels quals aquests joves poden ser beneficiaris.

PENSIONS MOLT BAIXES

D’altra banda, la possessió de la terra en propietat o arrendament està directament vinculada amb l’explotació agrícola com a empresa i, al mateix temps, aquesta explotació és la que té en compte la Política Agrària Comuna (PAC) a l’hora d’establir ajuts.

Un nombre elevat dels actuals titulars d’explotació agrària, ja jubilats, necessiten complementar la  seva pensió de jubilació amb ingressos derivats del treball per compte propi o de la continuïtat de l’explotació agrícola amb treballadors assalariats.

També moltes persones jubilades necessiten les ajudes de la PAC per complementar la pensió, i per això es veuen obligats a posposar el traspàs de les explotacions a la generació de joves.

GESTIÓ EN COMÚ O GESTIÓ DIRECTA

Arran d’aquests condicionants, l’objectiu del programa “Noves formes de relleu: implicacions i estratègia” és aportar fórmules que facilitin la transmissió de la propietat i que alhora tinguin en compte les necessitats dels qui, arribats a l’edat de jubilació, volen deixar l’activitat a mans dels joves.

Per aconseguir-ho, la Federació i les cooperatives implicades en el projecte estan estudiant diferents opcions de gestió en comú i de gestió directa de les terres dels socis que finalitzen l’activitat.

Alhora, la cooperativa no es veuria empesa a una reducció del volum comercialitzat i, fins i tot, podria incrementar-lo amb estratègies com la diversificació de l’oferta de productes.