Montse Ciurana, ramadera de tercera generació

“De petita, donava llet als vedells. Després, vaig anar aprenent a munyir i a preparar el menjar de les vaques... i ajudava a l’estiu”. Montse Ciurana és una ramadera de tercera generació que porta, amb la seva mare i la seva germana Maria, una granja de 140 vaques de llet i uns 50 vedells.

Enginyera agrònoma, que s’ha dedicat professionalment a la ramaderia sense tenir-ho premeditat. “M’he anat deixant portar. Cada vegada m’agradava més i vaig veure que això és el que volia fer”.

La Montse és conscient que, en aquest sector, pot ser difícil el relleu generacional perquè “no és només una feina, és un estil de vida” amb un lligam que altres persones no voldrien. “A mi m’agrada estar a l’aire lliure, treballar amb la família, prendre decisions, sentir que produeixes aliments i contribueixes a donar resposta a una demanda de la societat, estar amb animals. Algunes vaques, com la Lluïsa, són molt manyagues... si les toques, acaben venint quan les crides”.

Actualment tenen les feines compartides. Mentre la Montse es dedica al camp, on produeixen farratges per alimentar les vaques, la Maria i la mare porten la granja. “Les decisions les prenem sempre conjuntament”.

“Sempre he vist la mare, la tia i l’àvia al capdavant; per a mi és normal que una dona porti una granja”.

Mai s’ha sentit estranya per ser dona en un món on, tradicionalment, era més visible l’home perquè “sempre he vist la mare, la tia i l’àvia al capdavant; per a mi és normal que una dona porti una granja”.

També sempre han pertanyut a una cooperativa. Ara són sòcies de Ramaders del Baix Empordà, que forma part de Llet Nostra. Li agradaria transmetre al consumidor que “per conservar el medi, cal que hi hagi gent que hi visquem i que el cuidem. L’entorn és una cosa que gaudim tothom, i comprant un bric de la nostra llet es dona suport a granges catalanes i a explotacions familiars que estem cuidant aquest territori”.

Quan la Montse mira al futur li agradaria “poder seguir amb el que faig i tenir l’oportunitat d’anar fent millores a la nostra granja”.